Museu ednográfico de Ripoll: tot en una sola visita

A la fi del segle XIX es va fer patent, entre la burgesia il·lustrada del Ripollès, la consciència que un gran patrimoni tradicional estava a les portes de l’oblit. La industrialització havia fet que l’entorn aparentment immutable dels nostres avantpassats canviés ràpidament. Era la cultura d’un poble: oficis, artesania, costums, llegendes, cançons i balls, creences i supersticions transmesos anònimament de generació en generació.
Aquella minoria sensibilitzada va adonar que calia preservar la memòria dels temps antics com a lliçó per al futur. Alhora, a Catalunya aquells aspectes de la pròpia cultura s’elevaven a la categoria de símbols nacionals destinats a reconèixer la pròpia identitat.


Aquest va ser entre nosaltres l’esperit de la Renaixença. Era el naixement del folklore, l’arxivística i l’excursionisme, i un fruit rellevant va ser la creació de l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, a les golfes de l’església de Sant Pere. Cal destacar que, ja des del principi, i malgrat el amateurisme d’aquells
Es va saber progressar des del simple col·leccionisme cap a la sistemàtica més adequada a una ciència social, que és com avui entenem l’etnologia. Van passar els anys i el museu de Ripoll es va convertir en un ‘museu de museus’ per la seva representativitat. Avui, en la seva moderna ubicació, el Museu Etnogràfic de Ripoll ha arribat a ser el museu de referència del Pirineu Oriental.

Interrogant de futur

El Museu Etnogràfic de Ripoll és memòria i és vida: llegat de les persones que ens han precedit i ensenyament per al futur. Les generacions actuals i les que ens succeeixin som i seran producte d’antigues formes de viure, pensar i lluitar.
El museu del segle XXI ha de permetre entendre l’actualitat amb aquests instruments. El seu coneixement és indispensable per crear un projecte comú i ens ajuda a observar els
Tenen objectes propis amb una nova mirada, obrint-se interrogants plena de significat: Quins d’ells ens haurien d’acompanyar? Què s’ha de conservar i què és rebutjable? Quins sentiments perduraran? Què hi ha en ells de nosaltres mateixos, com d’un mirall que ens reflecteix? Algun dia els nostres objectes quotidians formaran part de les col·leccions del museu? Hi prendran una nova vida a la llum de l’anàlisi etnogràfic?
Les generacions futures podran aprendre de nosaltres com nosaltres ho fem dels nostres avantpassats?. Per aquest motiu aquesta no sigui una tasca amb un final, ni el museu una institució tancada. Com tot el que és viu, cal reculli també el passat recent i l’actualitat per deixar constància i projectar-los a la posteritat, perquè esdevinguin, algun dia, una lliçó.

El nou museu

La nova seu, inaugurada el març de 2011, convida a fer un recorregut molt interessant per a grans i petits
L’any 1929 es fundava l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, que es va instal·lar a les golfes de l’antiga església de Sant Pere i va ser el primer de Catalunya dedicat a l’etnografia. Al llarg de setanta anys i de forma ininterrompuda va recollir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni de la nostra regió.
El resultat és el Museu Etnogràfic de Ripoll que, després de 10 anys de readaptació, obre una altra vegada les portes per seguir preservant i enriquint el seu fons i tornar a mostrar aquest llegat, que ens ajuda a entendre una societat a partir d’un patrimoni material i immaterial , que destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils.

La nova seu, inaugurada el març de 2011, convida a fer un recorregut -interessant per a grans i petits-, que permet descobrir el passat recent i la identitat d’un territori i també reconèixer una manera de viure i de sentir.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *